El salt final

Després de pensar-hi molt i d'haver estat fent proves a Blogger, m'he decidit a canviar el servidor d'aquest bloc. He estat molt crític aquestes setmanes amb Blocat i els seus responsables pel nefast servei que han estat donant-nos a tots aquells que tenim blocs i que ens hem vist tantes vegades impedits de publicar articles o de veure'ls duplicats o triplicats a l'igual que els comentaris que sovint hem posat a altres blocs.

Ahir marxava una incondicional d'aquest bloc, la Finestreta, cap a Blogger. Altres ja han marxat amb anterioritat, l'Anna Tarambana o en Ces't la Vie. El peperines diu que crearà un nou bloc perquè ha perdut sentit l'essència del seu bloc. Així que si és pràctic, canviarà de servidor. No sé, les coses ja han arribat massa lluny amb Blocat. I potser si anem passant-nos a la competència, algú obri els ulls i s'hi posi de valent.

D'ara endavant em podreu trobar a http://diesdesomnis.wordpress.com El bloc canvia però jo segueixo sent el mateix! Espero la vostra visita! 🙂

[@more@]



1 comentari

On són els responsables de Blocat???

Cada dia hi ha algún usuari/a de Blocat que marxa d'aquest servidor de blocs en català. Una autèntica llàstima que la comunitat blocaire catalana, coneguda com a catosfera, perdi un referent d'aquest món a internet. El català necessita ajuda constant per seguir viu.

[@more@]

Però sembla que la gent no aguanta més els constants bloqueijos i caigudes del servidor, intentar publicar i que no et publiqui o que et publiqui tres cops la mateixa notícia, les dificultats per personalitzar les plantilles, el nul servei tècnic que es presta…

Una pila d'impediments i de deixadesa dels administradors d'aquest portal que estan fent perdre d'una manera constant els fidels usuaris que ha anat acaparant aquest bloc. M'agradaria que els responsables donessin la cara i es preocupessin una mica d'aquesta gent que dia a dia fa cultura i fa país des dels seus blocs.

No tinc el menor dubte que el català no mereix gent que el menyspreï d'aquesta manera. Així que vistes les coses, ànims i passeu-vos tots blogger o a wordpress.



4s comentaris

La solució per estalviar en mòbil

L'altre dia mirava la tele i vaig veure l'anunci d'una nova companyia de telefonia mòbil. Sortia una noia jove a l'spot que deia que ella si no es lligava a cap noi, tampoc es lligava a cap operadora de mòbils. L'acompanyava una música fresca i els colors de la ciutat que hi havia al seu darrera anaven canviant.

[@more@]

I és que aquell anunci em va agradar perquè em va cridar l'atenció, així que em vaig decidir a entrar a la pàgina web d'aquesta nova companyia que es diu Simyo y que està operativa des de fa uns dies.

Pretén ser alternativa a les companyies tradicionals tot i que es tracta d'una operadora mòbil virtual, d'aquelles que no tenen xarxar pròpia sinó que utilitzen la d'un altre operador, en aquest cas, la xarxa d'Orange.

Les tarifes són altament atractives. L'establiment de trucada (un impost que encara no sé per què paguem) és de 15 cèntims, i tant les trucades nacionals com els sms cobren només 9 cèntims. Unes tarifes realment atractives.

Vaig començar a buscar tarifes d'altres empreses per comparar-les, i no he trobat cap operadora que les superi. Jo crec que ja era hora que les tarifes de mòbils comencessin a baixar una mica perquè les companyies es passen una mica amb els preus. I no diguem quan se t'acut sortir a l'estranger, que el mòbil es converteix en una ruina…

En fi, benvinguda sigui per a la competència l'aparició d'aquesta nova operadora de telefonia mòbil. 



4s comentaris

Aniversari

Ahir me la vaig trobar pel xat, i com no, vam començar a parlar una estona. M'havia enviat un mail, entre altra gent, per a convidar-me dissabte vinent al seu aniversari. Però jo em vaig fer l'interessant i li vaig dir que no l'obriria fins avui (tot i haver-lo obert ahir), perquè ella insistia en saber la meva opinió.

[@more@]

Total, que al mail ens convidava a fer un partidet de futbol el dissabte, i després anar a sopar i sortir per alguna banda. Però aquí arriben els meus dubtes.

En primer lloc, no sé si dissabte seré aquí perquè potser hagi d'anar a Madrid per atendre un compromís, però no és encara segur. Tenia a més pensat visitar els meus pares si no anava a Madrid.

Segon, a mi el futbol mai m'ha agradat i m'aborreix més que una tertúlia de política, amb lo qual és un punt en contra haver d'anar al futbol (tot i que ella ho plantejava com algo opcional).

Tercer, tinc els dubtes de quin tracte em donarà quan ens veiem. No vull tenir el tracte que em va donar la última vegada que ens vam veure amb més gent, on casi ni vaig existir per ella. Tampoc cal efusivitat ni extrema atenció, però algo normalet, no?

No sé, en general no es presenta com una nit gaire atractiva. I no sé què fer, si anar-hi més tard, no anar-hi… o simplement sopar… jo què sé!

Cap proposta? 

3s comentaris

Un gran aperitiu

Dóna esgarrifança veure què és capaç de fer una serp. És allò que es diu de què no ens agradaria estar a la pell de la ovella oi? No us perdeu aquest increïble video, que, tot i que la qualitat no és gaire bona, val la pena fer-hi una ullada.

[@more@]

 

6s comentaris

Què va passar amb l’altra Ella?

L'altra ella havia aparegut en principi com a resposta al mal humor al que m'havia posat la meva amiga fa cosa de dos divendres arran del seu "plantón". Total, que dissabte passat vaig tornar a coincidir amb aquesta altra noia i d'aquí que vulgui exposar com va anar el tracte amb aquesta altra noia.

[@more@]

En principi anava amb ganes de fer el curset a pesar de no haver dormit més de 90 minuts aquella nit, i no tenia gaires espectatives posades en aquesta altra noia. No sé…

De fet vaig ratificar algo que ja havia comprovat altres dies. La noia és amb la que millor em porto de tots, perquè és catalana com jo, perquè té un estil així en genèric bastant més similar al meu que no pas la resta de gent, i perquè hi ha encaix en el tracte. Res més que això, però ja és suficient en un curset ple de gent de tot el món. Casi que som els dos únics catalans.

El que vaig comprovar en un dels moments en què vaig parlar amb ella era que té uns ulls preciosos, dels més macos que he vist en els últims temps. No sé, només em vaig quedar amb els seus ulls. Pràcticament res més em va passar pel cap sobre ella.

Em preocuparia de totes maneres pensar que la vagi veient amb diferents ulls els dissabtes segons com em vagi els divendres amb l'altra. Ho dic en el sentit que em desencisaria una mica a mi mateix. 

4s comentaris

Records d’infantesa

No em pregunteu com però he arribat a aquest video. A banda de què la música que sona del Canto del Loco està prou bé, el contingut del mateix m'ha apropat un revival del meu passat i d'una manera molt especial de la meva infantesa i de la meva adolescència. Estic segur que a molts de vosaltres us aportarà la mateixa sensació.

[@more@]

2s comentaris

Vailets passats de voltes, pantalons mullats

Deu minuts eren els que ella feia de retard. Jo havia estat puntual i l'esperava en un banc proper a casa seva, just allà on haviem quedat. Un cop arribada, vam pensar on poder anar. Ella inicialment em proposava aquell bar on sempre haviem acabat malament, on sempre m'havia acabat donant carabasses, així que ràpidament vaig negar-m'hi. Dissimuladament, però m'hi vaig negar.

[@more@]

Així que vam començar a fer un volt per l'Eixample fins que vam arribar a una taberna irlandesa que ens va agradar i ens hi vam quedar. Vam estar una bona estona prenent algo i xerrant de coses quotidianes. Però ja començavem a estar tips, així que vam començar a passar. Vam passar per davant d'una estació del bicing i només se li acut de dir-me que si m'animo a arribar fins a casa seva en bici. Eren dos carrers, però tot i així vaig accedir-hi.

Aparcada la bici, ens vam anar cap al seu bloc. A la porta, es tornava repetir allò que fins llavors s'havia repetit: la seva invitació, així que sense pensaments vaig colar-m'hi. Vam començar amb les típiques tonteries i vam acabar amb petons. Intensos petons.

Però l'efervescència anava a més, així que em va proposar de pujar uns esglaons més que coincidien just al darrera de l'ascensor i ningú del carrer ens veia. Hi vaig pujar-hi submissament. Després d'uns quants petons així animats, em va començar a fer preguntes sobre el sexe, com el veia, com el percebo… unes preguntes que al cap d'una estona van acabar interrompudes perquè tornaven els petons i l'efervescència pujava. Semblava que anessim passats de voltes perquè els petons al coll van acabar en petons per tot el tòrax. Tot, sense excepcions.

Els seus gemecs eren intensos tot i que m'esforçava per contenir-li el soroll. Patia pels veïns però ella em feia posar-li les mans per tot arreu, m'acostava les seves sines desacomplexadament i jo no podia evitar entregar-m'hi. Em preguntava que si m'agradaven. Vaig posar-hi la pell perquè passés la millor estona posible mentre jo també em desenfrenava. Estàvem en una altra òrbita.

Finalment va acabar aquella odissea, sense cap culminació perquè tot allò no estava previst i no es tractava de fer res sense protegir-nos d'imprevistos. Vam estar una estona estirats al replà i gaudint de la compayia mútua.

El temps passava i jo a l'endemà tenia curset. Així que haviem d'anar-nos acomiadant perquè dormiria poc aquella nit (i cert és que sí, només vaig poder dormir una hora i mitja). Vam despedir-nos amb els habituals petons, i vaig marxar.

Arribat ja a casa li vaig enviar un sms on li deia que m'ho havia passat molt bé i que res, que fins un altre dia. A l'endemà em va contestar dient-me que ella també ho havia passat molt bé. I així va acabar aquesta nit.

Sisplau, sigueu prudents amb els comentaris perquè encara no sé massa què vaig fer ni si vaig o vam fer bé.

2s comentaris

He fet un pas més

Vist que blocat torna a tenir una setmana negra, aniré tirant de blogger per anar posant noves visions personals.

[@more@]

No volia posar-me a dormir sense abans explicar quin ha estat el pas més que he fet aquesta mateixa nit, després de sopar. L'he trucada tal com li vaig dir que faria, i m'ha sortit el seu contestador, així que li he dit a la seva secretària que li digués que li proposava de veure'ns divendres al vespre i que hi pensés i que ja em diria alguna cosa.

La reacció no s'ha fet esperar, i escassament mitja hora després em sonava el mòbil. Era ella. M'ha dit que li semblava molt bé però que a les 8.30 tenia una reunió al Casal de Nens del Raval i que després, sobre les 9.30 hi havia un sopar, però que no em podia dir res perquè no sabia què faria, si anar al sopar o no anar-hi.

M'he intentat allunyar de la desesperació i li he dit directament que jo havia fet el gest, i que en tot cas li tocava ara a ella decidir què volia fer, i que ja m'avisaria si volia fer alguna cosa. Però hàbilment ha reaccionat i m'ha dit que sí que ens veuriem. Que ho tenia clar, però que potser una mica més tard que altres dies.

Li he dit que es prengués el temps que necessités, i que per mi cap problema, que trobava bé quedar a l'hora que vulgués, i que fins i tot que em podia confirmar alguna cosa demà a mitja tarda. No he volgut mostrar-me reticent a tornar a quedar-hi. I així ha quedat la cosa. Així que demà per la tarda, teòricament he de rebre alguna notícia seva, on em confirmarà l'hora exacta de la quedada.

Comentaris tancats a He fet un pas més

Pròximes intencions

Aquests dies he anat pensant en què fer amb aquesta noia de cara al cap de setmana. He pensat que si li vaig dir de veure'ns, haurem de veure'ns, no? En tot cas, també valdria la pena anar pensant en com afronto aquesta situació de cara a les properes setmanes per resoldre-ho d'una vegada per totes.

[@more@]

Estic decidit a trucar-la demà i proposar-li de veure'ns divendres, tal com vam fer fa dues setmanes. Vull creure que sí que estarà en disposició de voler-me veure vista la inquietut que va tenir el cap de setmana passat per veure'm tant divendres com dissabte. Però si pel que fos em digués que no, llavors si que començaria la desacceleració que molt modestament vaig fer-li veure aquests dies enrere.

No sé si treure-li el tema de què vol ella en un futur perquè em temo que em tornarà a dir el que m'ha dit tantes altres vegades. Bueno, deixaré passar el divendres i després ja veuré què faig.

Comentaris tancats a Pròximes intencions